El grup municipal de l’Hospitalet En Comú Podem proposarà demà, 23 de març, al Ple Municipal la creació d’una ruta de caràcter museístic que recordi la memòria de la II República a la ciutat, així com la història de les persones represaliades durant el franquisme a l’Hospitalet. L’itinerari incorporaria elements físics i virtuals per a poder ser visionats per tots els veïns i veïnes de la ciutat, amb especial atenció al públic escolar.

La proposta forma part d’una moció que vol restituir la memòria republicana a la ciutat, i en la que també demanarem al govern municipal que el 14 d’abril de cada any se celebri un acte institucional que posi en relleu el significat de la II República per a la nostra memòria democràtica. Un acte que inclogui l’homenatge a les víctimes que van defensar la seva legitimitat enfront de l’alçament militar de l’any 1936 i la posterior dictadura franquista, amb una declaració expressa de condemna a l’aixecament militar que va provocar l’inici de la Guerra Civil.

Una altra de les accions que sol·licitarem és ubicar a la façana de l’Ajuntament, el 14 d’abril de cada any, la bandera de la II República.

Rescatar els cossos de les persones que encara romanen enterrades a les cunetes

A més, en un moment en què l’extrema dreta intenta introduir a la nostra ciutat diferents discursos d’intolerància, exclusió i retrocés en drets democràtics i socials, tenim clar que cal condemnar rotundament el franquisme i instarem al govern municipal a esborrar totes les empremtes que queden a l’Hospitalet d’aquest període, així com a la retirada de tots els símbols franquistes que encara queden a les façanes de molts edificis de la ciutat.

A l’Hospitalet, van ser moltes les persones que van involucrar-se en la situació bèl·lica, ja fos a les fàbriques, a les manifestacions, en les tasques d’ajuts o fins i tot en l’aspecte directe, com és el cas de l’hospitalenc Quico Sabaté.

El guerriller antifranquista Quico Sabaté.


Per això, considerem que és de justícia, després de gairebé 100 anys, el reconeixement a aquests veïns i veïnes que van defensar els valors republicans. En aquest sentit, en un altre punt de la moció demanarem al Govern de l’Estat que es rescaten els cossos de les persones que encara romanen enterrades a les cunetes per donar-los una sepultura amb dignitat. De la mateixa forma, també sol·licitarem la nul·litat dels processos sumaríssims contra les persones represaliades durant la Guerra Civil i el franquisme.

Finalment, instarem el govern de l’Estat a impulsar processos constituents que incloguin el reconeixement del dret de la ciutadania a escollir el model d’Estat i en conseqüència el dret a escollir-ne el cap d’Estat.

El govern de la II República va impulsar aspectes de gran millora social, laboral, educativa, de salut pública, de llibertats, d’equitat i d’igualtat entre homes i dones. L’Hospitalet no va ser aliena a aquests canvis. La ciutat patia la duresa dels anys 30, però, així i tot, es van introduir alguns aspectes importants en matèria educacional i, a causa dels canvis estatals, molts hospitalencs i hospitalenques van poder gaudir d’un gran nombre de drets que es perdrien durant la dictadura franquista. Com a exemple concret de la importància del període republicà a l’Hospitalet, es pot esmentar la instal·lació de la primera pedra del Pont d’en Jordà, el 14 d’abril de 1934.