La pandèmia a causa del Covid-19 ha posat de manifest, a Espanya i a Catalunya, que el nostre sistema sanitari públic està debilitat a causa de les retallades i del transvasament de pressupostos de la sanitat pública cap a la sanitat privada, plasmat en múltiples derivacions i les mal anomenades col·laboracions públic privades.
Les polítiques neoliberals de les últimes dècades han deteriorat la xarxa pública afavorint a les empreses, que ara, en plena crisi sanitària, decideixen unilateralment no fer-se càrrec de la seva responsabilitat assistencial amb el Covid-19. S’han d’utilitzar els recursos de la sanitat privada per atendre aquesta emergència sanitària.
Catalunya és una de les comunitats autònomes amb major nombre de contagis pel COVID-19, havent afectat el virus especialment a les residències geriàtriques.
Amb més de 2.700 persones mortes, la revisió de la despesa sanitària ens dòna perspectiva. La tisorada va començar amb el primer Govern d’Artur Mas, l’any 2011, amb una reducció del pressupost de salut de 380 milions d’€’. I la baixada s’agreujaria molt més en els següents anys, amb unes retallades que van superar els 1.600 milions d’€.
L’àmbit sanitari més castigat ha estat l’atenció primària, de la qual han sortit tres de cada 5 € retallats. El resultat ha estat una disminució gradual de les plantilles de personal, que entre 2010 i 2018 es va reduir en gairebé un 15% El sistema de salut ha perdut en una década 920 metges de família i una xifra similar d’infermeres La reducció de plantilla ha estat de 2.400 professionals.
A més de les retallades, l’actual model sanitari català és el resultat d’una trajectòria històrica que ha prioritzat l’externalització i concertació de serveis, el que ha donat com a resultat un sistema mixt públic-privat dirigit pel Servei Català de Salut, l’encarregat d’oferir l’oferta pública d’assistència primària, hospitalària i especialitzada.
Els serveis públics són essencials per a la comunitat i aquesta crisi ens demostra l’imprescindible que és la sanitat 100×100 pública. El personal sanitari s’ha enfrontat a la pandèmia de manera generosa i admirable, oblidant la precarietat en què realitzen la seva tasca, sense mitjans suficients, arriscant la seva vida, intentant suplir amb el seu esforç les retallades que ha patit la sanitat pública.
Perquè lluitem pel bé comú, hem de seguir lluitant per un Sistema Nacional Públic de Salut universal, equitatiu, solidari, l’únic que garanteix el dret a la protecció de la salut de les persones.
Lola Castro
Co-coordinadora de la Sectorial salut de Catalunya en Comú